“Quins recursos hi ha a Internet i com podem utilitzar Internet per a crear processos d'ensenyament-aprenentatge per als nostres alumnes?”
Amb la curiositat per respondre a aquesta qüestió m’he
submergit en la navegació de diferents recursos que Internet posa al nostre
abast en matèria d’educació.
Com a persona de ciències, el primer en el que
penso quan accedeixo a una WebQuest és en un guió de laboratori, cal aplegar a
una sèrie de conclusions mitjançant el propi treball realitzat a la pràctica.
Per tal de facilitar aquesta tasca, el professor posa a la nostra disposició el
guió amb la pertinent introducció del tema, la tasca a realitzar i el procés
amb les pertinents conclusions, tot açò tenint present els criteris d’avaluació.
El símil entre WebQuest i aquest guió no podria ser més encertat, mateix
procés, però en diferents escenaris, a Internet el primer, i en paper el segon.
Aquest recurs és ideal per a petits treballs d’investigació, i pot donar molt
de joc per a que els alumnes obtinguin una opinió formada respecte un tema i s’interessin
més per aquest. Un exemple molt bo de WebQuest al camp de la física el trobem a
la pàgina “La fusió nuclear: una solució a la crisi energètica?”, ací, l’alumne
podrà crear les seves pròpies idees i disminuir la seva mal·leabilitat davant notícies
sensacionalistes allunyades de la realitat.
Per altra banda, i amb una interfície semblant a
la WebQuest, tenim la Cacera del Tresor. Ací també es pretén que l’alumne
aplegui a les seves conclusions, però d’un mode diferent: es presenta el tema a
tractar i, seguidament, es plantegen una sèrie de preguntes que, obtenint les
respostes navegant per diferents webs que poden ser proposades pel professor,
condueixen a la GRAN pregunta que es planteja. Aquesta proposta em sembla més
interessant per a cursos inferiors o tasques més complexes, ja que el suport
del professor és major i el treball està més guiat. Orientada al nivell del
segon curs de la ESO he trobat “Quan la terra treu foc”, adreçada al camp de la
ciència i que em sembla molt interessant per tal de treballar els moviments sísmics
i les seves conseqüències. És una manera més amena i dinàmica per tal de tractar aquesta unitat que de segur animarà els alumnes a saber-ne més.
Pel que respecta als blogs, què dir
d’ells? Un racó propi amb ben diverses possibilitats. Un racó on plasmar
pensaments i coneixements. Un racó per expressar-se i transmetre. Blogs
reflexius, informatius, educatius, divulgatius, qualsevol tema és possible quan
és cadascú el que escull sobre de què escriure, i com escriure. No hi ha límits
quan és l’escriptor el que organitza les seves entrades i els recursos que vol
incorporar-hi. Pot ser un recurs excel·lent per motivar la independència dels
alumnes i l’interès a una activitat, un racó que és d’ells i que poden
organitzar i donar forma a gust i plaer. Un exemple de blog que ha captat la
meva atenció és “Descobriments
i aplicacions de la ciència”, que a més d’acomplir la promesa del seu
títol, també presenta recursos de tota mena per a la ciència. Molt recomanable
per a tots aquells que no sabem què fer amb tanta curiositat.
I si ho diu la Viquipèdia... VA A MISA.
I finalment, la viqui, web amb aportacions de
qualsevol que vulgui participar-hi. La viqui és una web amb diferents
continguts que ben diversos usuaris, lliurement, han anat afegint i modificant.
I com a mare de totes les viquis, la Viquipèdia, web que s’ha tornat viral i d’exprema
importància i rellevància; si no surt a la Viquipèdia, no existeix, i si ho diu
la Viquipèdia, va a missa.
Text extret de l'entrada de Viquipèdia a la Viquipèdia |
I si ho diu la Viquipèdia... VA A MISA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada