Entorns Personals d'Aprenentatge (PLE)

Els entorns personals d’aprenentatge o, per les seves sigles en anglès, PLE, són “el conjunt de ferramentes, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza per a aprendre” (Jordi Adell i Linda Castañeda, 2010). Aquest sorgeix de la necessitat que tenim d'aprendre contínuament i cada vegada més àmpliament.

PLE. Font: https://apuntespracticos.wordpress.com/tag/ple/

El PLE té tres parts diferenciades que són la de llegir, escriure i reflexionar, i compartir amb els demés. En aquest sentit, l’entorn personal d’aprenentatge requereix d’una actitud proactiva, és a dir, cal assumir la responsabilitat de fer que les coses succeïsquen, decidint a cada moment el que es vol fer i com fer-ho; també és fonamental el saber gestionar tota la informació que tenim al nostre abast i esbiaixar la veraç de la que no ho és; d’altra banda, s’ha de saber contextualitzar els coneixements, i posar-los en pràctica així com participar activament.

Així doncs, el PLE pot contribuir al desenvolupament personal i l’autonomia, millorant l’autoestima i fent-nos més eficients a l’hora d’ordenar la informació i les ferramentes a emprar. Tanmateix, altre aspecte positiu és el foment de la creativitat i la possibilitat de compartir la informació i comunicar-se amb els demés.

Tots els aspectes citats poden tenir un impacte molt positiu a l’aula, motiu pel qual el PLE aplicat al sistema educatiu, si es realitza correctament, pot ser altament beneficiós. Es busca la col·laboració i compartir en els demés, educant així emocionalment, el que és fonamental per tal de desenvolupar l’empatia i el respecte pels companys i transmetre valors crucials per a una bona incorporació a la societat.

Experiències TIC a l'aula

A una societat en constant evolució, cada cop és més determinant el saber com aplegar als alumnes, com fer atractius uns coneixements que poden trobar en quantitats desmesurades a Internet, com aconseguir deixar de banda el paper de mers transmissors d’informació i aprendre a motivar i transmetre la passió per saber-ne més, saber potenciar la curiositat.

Així doncs, els docents d’avui dia no només hem de ser competents als coneixements disciplinaris en la matèria estrictament impartida, sinó que em de tenir recursos de tota mena per a aplegar als resultats desitjats. És llavors necessari tenir un coneixement tecnològic, aquest que les noves generacions portem incorporat de sèrie , i un coneixement pedagògic que cal anar desenvolupant i actualitzant per no quedar-se obsolet, mai està complet. Per altra banda, el coneixement tecnològic-pedagògic per tal d’innovar a l’aula amb totes les ferramentes al nostre abast per compartir els nostres coneixements, és fonamental per a aconseguir un aprenentatge significatiu, i el que és més important, una actitud positiva davant la matèria i els reptes que en ella es proposen, és també un coneixement en constant desenvolupament i que espero, amb l’experiència i la pràctica, sigui més senzillament dominable.

No obstant tot açò, és obvi que si les circumstàncies materials del centre no van acord a les necessitats pedagògiques, totes els nostres esforços quedaran en un no res. És inviable aules diminutes amb quaranta alumnes on, no només no es pot aplegar a tots amb les explicacions, sinó que en el més estricte sentit de la paraula, no es pot aplegar, no es pot aplegar a les taules de tots. Les condicions a l’aula han de potenciar l’aprenentatge, ha de tenir els recursos pertinents com aules mòbils d’informàtica, suficient espai físic, i un nombre coherent d’alumnes per classe.

Per tots aquells que vos infon curiositat, es tracta d’un oscil·lador harmònic esmortit (donat el fregament amb l’aire) realitzat amb el camp magnètic creat per dos imants.

Perquè en això consisteix, en despertar la curiositat.

Maquinari TIC

Ja tenim les TIC, i ara què? Una mera introducció a les aules d’aquestes, per sí sola, no ha d’aconseguir uns resultats diametralment oposats als actuals. No només cal introduir les TIC a l’aula, sinó que cal fer-ho amb fonament, amb una finalitat, i amb un canvi de metodologia. 

Aquestes tecnologies tenen com a finalitat fer la nostra vida més senzilla, posar a l’abast de tothom coneixements inicialment llunyans, trobar models i exemples per a qualsevol. Cal doncs aprofitar-se de tot el que ens poden oferir per tal de ser més eficients i poder apropar-nos als diferents modes d’aprenentatge de l’alumne: visual, auditiu i kinestèsic. Amb la interacció dels alumnes amb diferents models l’actitud davant la matèria serà molt més positiva, i en conseqüència l’aprenentatge més significatiu i dinàmic 

Si oblidem totes els avantatges reals que presenten l’ús de les tecnologies, i la nostra innovació es basa en la projecció del mateix temari però en diapositives, queda clar que el canvi és pràcticament inexistent, i que el desaprofitament dels recursos creixerà exponencialment si són incapaços d’adaptar-nos al nou model que es requereix.

És necessari doncs, no només la introducció d’aquesta ferramenta al dia a dia de l’aula, sinó un canvi de metodologia que ens permeta gaudir de tot el ventall de possibilitats.

“M’ho contaren i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre”

Tema 5: aprenentatge a Internet

“Quins recursos hi ha a Internet i com podem utilitzar Internet per a crear processos d'ensenyament-aprenentatge per als nostres alumnes?”

Amb la curiositat per respondre a aquesta qüestió m’he submergit en la navegació de diferents recursos que Internet posa al nostre abast en matèria d’educació.

Com a persona de ciències, el primer en el que penso quan accedeixo a una WebQuest és en un guió de laboratori, cal aplegar a una sèrie de conclusions mitjançant el propi treball realitzat a la pràctica. Per tal de facilitar aquesta tasca, el professor posa a la nostra disposició el guió amb la pertinent introducció del tema, la tasca a realitzar i el procés amb les pertinents conclusions, tot açò tenint present els criteris d’avaluació. El símil entre WebQuest i aquest guió no podria ser més encertat, mateix procés, però en diferents escenaris, a Internet el primer, i en paper el segon. Aquest recurs és ideal per a petits treballs d’investigació, i pot donar molt de joc per a que els alumnes obtinguin una opinió formada respecte un tema i s’interessin més per aquest. Un exemple molt bo de WebQuest al camp de la física el trobem a la pàgina “La fusió nuclear: una solució a la crisi energètica?”, ací, l’alumne podrà crear les seves pròpies idees i disminuir la seva mal·leabilitat davant notícies sensacionalistes allunyades de la realitat.

Per altra banda, i amb una interfície semblant a la WebQuest, tenim la Cacera del Tresor. Ací també es pretén que l’alumne aplegui a les seves conclusions, però d’un mode diferent: es presenta el tema a tractar i, seguidament, es plantegen una sèrie de preguntes que, obtenint les respostes navegant per diferents webs que poden ser proposades pel professor, condueixen a la GRAN pregunta que es planteja. Aquesta proposta em sembla més interessant per a cursos inferiors o tasques més complexes, ja que el suport del professor és major i el treball està més guiat. Orientada al nivell del segon curs de la ESO he trobat “Quan la terra treu foc”, adreçada al camp de la ciència i que em sembla molt interessant per tal de treballar els moviments sísmics i les seves conseqüències. És una manera més amena i dinàmica per tal de tractar aquesta unitat que de segur animarà els alumnes a saber-ne més.

Pel que respecta als blogs, què dir d’ells?  Un racó propi amb ben diverses possibilitats. Un racó on plasmar pensaments i coneixements. Un racó per expressar-se i transmetre. Blogs reflexius, informatius, educatius, divulgatius, qualsevol tema és possible quan és cadascú el que escull sobre de què escriure, i com escriure. No hi ha límits quan és l’escriptor el que organitza les seves entrades i els recursos que vol incorporar-hi. Pot ser un recurs excel·lent per motivar la independència dels alumnes i l’interès a una activitat, un racó que és d’ells i que poden organitzar i donar forma a gust i plaer. Un exemple de blog que ha captat la meva atenció és “Descobriments i aplicacions de la ciència”, que a més d’acomplir la promesa del seu títol, també presenta recursos de tota mena per a la ciència. Molt recomanable per a tots aquells que no sabem què fer amb tanta curiositat.

I finalment, la viqui, web amb aportacions de qualsevol que vulgui participar-hi. La viqui és una web amb diferents continguts que ben diversos usuaris, lliurement, han anat afegint i modificant. I com a mare de totes les viquis, la Viquipèdia, web que s’ha tornat viral i d’exprema importància i rellevància; si no surt a la Viquipèdia, no existeix, i si ho diu la Viquipèdia, va a missa.

 

Text extret de l'entrada de Viquipèdia a la Viquipèdia

I si ho diu la Viquipèdia... VA A MISA.