I parlant de records, però ara encara d'un poc més antics, de quan a l'engegar la televisió sortia la TV3, i la cita després de dinar era amb El cor de la ciutat i, els dimarts a la nit, doncs... a una altra cosa.
I parlant d'altres coses, de la cosa nostra, d'Una altra cosa, del bressol del nostre Follonero (ara l'Évole de Salvados), de l'entrevista per la bena, del Gilipolles i del Palomino. Cada dimarts a les 21:30 començava l'humor agut i mordaç; per un parell d'hores es pintava una realitat massa grisa pels esdeveniments que regnaven amb la coloració de l'humor. Car que donada la meva curta edat no aplegava a comprendre totes les sàtires polítiques que se succeïen, el que sí gaudia com ningú era quan els astres decidien alinear-se i Santi Millán es decidia a fer aparició al programa i accelerar així totes les meves emocions.
 |
| Santi Millán |
Tinc molts bons records d'aquest programa, el primer humor crític que vaig conèixer, el conduir a la reflexió mitjançant acudits i el passar una bona estona amb la família.
Ací vos deixo un vídeo dels millors moments, i espero haver pogut contagiar-vos un poc de l'emoció que més de deu anys enrere ells em van fer sentir.
"Desde la flaca que no fas res!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada