dilluns, 30 de novembre de 2015

Reflexions viatgeres



Parlament de Budapest
Amb els pensaments encara en anglès després d’una estada exprés a Copenhaguen i uns dies a Budapest, i amb la reafirmació cada cop més aclaparadorament paorosa de les diferències, en matèria de llengües, entre espanyols i resta d’europeus, els pensaments se succeeixen d’una manera incessant.


És difícil de comprendre el motiu pel qual qualsevol europeu domina a la perfecció un mínim de tres llengües tret de comptats països, entre els quals es troba el nostre. Fora d’Espanya es té ben present la importància del plurilingüisme i els beneficis, no només cognitius, que comporta, sinó que també entenen cada coneixement nou com ampliació de cultura i un munt de possibilitats. Mentre que ací ens fan sentir estranys a la nostra terra pel fet de dominar-ne dues (valencià i castellà). Innumerables (per no dir sempre) són els cops que he d’escoltar "però, eres d’Alacant i parles valencià? No eres de cap poble?" que em fan sentir impotència i llàstima (alhora que m’enerva la sang).


Queda perfectament de manifesta la feina que encara ens queda per davant. Estem privant-nos de moltíssimes experiències i vivències per limitacions d’idiomes. Estem privant-nos de coneixements i millores. Estem privant-nos de diferents visions de la realitat. Estem privant-nos de la bellesa que transmet cada llengua, de la seva història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada