Aquest divendres passat vaig tornar a Burjassot per tal d'arreplegar el títol de la carrera, i ha sigut inevitable que açò m'evoqui els més nostàlgics records. Tinc ben present la meva primera classe en la qual vaig posar crit al cel de pensar on m'havia clavat... Tècniques Informàtiques (però que açò va a ser-me útil per a la física?).
Mai he sigut massa docta en assumptes d'ordinadors, i el fet de tenir cosí i amics informàtics ha fet que encara me'n preocupi menys; amb una videoconferència al Skype, o uns privats pel Facebook, tots els meus problemes tecnològics queden resolts, a més de proporcionar alguna rialla o crit de desesperació per la meva ineptitud per part del meu interlocutor.
Que si macros d'Excel, Mathemathica, Programació en C... Jo em quede al nivell bàsic de l'Office i amb les meves mil visites diàries a la RAE, Wordreference i Softcatalà. Eh, però també ben orgullosa dels documents que creo amb LaTeX (açò ja és nivell del bo), que he deixat per a mi completament obsolet el Word! I això que em constà animar-me a començar, però a força insistir el meu cosí, més cops hauria de fer-li cas.
Les coses com són, el que em facilita les coses el tenir una soltesa bàsica per internet a l'hora de la recerca d'informació, realització de treballs, o fins i tot el trobar i comprar llibres ja descatalogats (només setze hores tardà l'últim que vaig demanar per Amazon, increïble!). Açò, amb un nivell expert, ha de deixar-te el món als teus peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada